Vam començar l’any 2024 tristos, pensant que aquest any tampoc tindríem pluges, però al març va començar a ploure, i ho va fer bé, aquella pluja que va calant i no fa mal, ni erosiona el terra ni fa mal a ningú.
Les estacions que observem són les més properes a les nostres finques (Sant Martí Sarroca, La Bisbal del Penedès, La Llacuna i Font-Rubí) i aquestes ens indiquen unes pluges durant el mes de març d’entre els 60 i els 90l/m².
Va ser una primavera i un començament d’estiu molt bo. Cal dir que moltes plantes ja estaven mortes a causa de la sequera dels darrers anys, però les que es trobaven a l’abisme, van revifar amb força.
Gràcies a les pluges que vam tenir des del mes de març fins al mes de juny, gairebé 300 l/mts2, les plantes es veien més vives i tenien més força que els darrers 3 anys de sequera extrema. Recordem la dada pluviomètrica del període octubre 2023-gener 2024: només uns escassos 60 l/m².
Vam començar el juny amb una pedregada molt severa, que va afectar molts pagesos veïns. Les nostres vinyes afectades van ser poques, però foren parcel·les importants; el macabeu de Cal Jepet i el xarel·lo de Cal Miret.
També a inicis de juny vam començar a sospitar que seria un any de míldiu: la simultaneïtat de la pluja i les temperatures altes – el que ara es coneix com la tropicalització del clima- fa que aquesta humitat creï la situació ideal per la propagació del míldiu i l’oïdi, inclús amb el raïm ben verd, degut a la pressió cinegètica forestal (animal tipus porc senglar o cabirol que ataca el cultiu per alimentar-se i com a conseqüència destrossa el fruit i sovint la planta.)
El míldiu el que fa és assecar les fulles, les quals ja no fan més la fotosíntesi i, per tant, resta potència de maduració de la planta en si. Quan el fong va cap al raïm, asseca el raïm i ja no hi ha suc. Es converteix en una pansa.
La dada positiva és que aquest any el raïm no ha patit cremades per excés de sol i calor, ja que la canòpia era bastant frondosa per culpa de les pluges i el vigor de les plantes.
La darrera setmana de juliol i primers dies d’agost, al Penedès, vam patir una onada de calor amb temperatures entre els 38 i els 40 graus, sostingudes durant tres o quatre dies. Les altes temperatures van fer que el fruit madurès més ràpid del que pensàvem prèviament.
Així doncs, el 6 d’agost, començàvem la verema més primerenca de la història de Parés Baltà, i ho fem amb les varietats per fer base cava; ja que per poder qualificar el vi com a cava, la DO marca una limitació de grau a 12,5 °C. El més prudent, doncs, és collir les varietats quan estan a un grau probable d’entre 10 i 11,5, perquè durant la segona fermentació, agafarà més grau.
Avui dia, 3 de setembre, la verema continua i en resposta a la pregunta més insistent: la producció de raïm és bastant similar a la collita 2023, pèrdues dràstiques, però aquest cop no per sequera sinó per míldiu i oïdi.
De moment, al celler ja podem començar a analitzar els vins, i els resultants ens agraden:
Graus: baixos
Colors: espectaculars
Tanins: suaus
Aromes: intensos.
Seguirem informant.
