El passat que torna a la vinya
En algunes vinyes antigues, en marges o en petites parcel·les familiars, hi han sobreviscut ceps que semblaven oblidats. Alguns van resistir el pas del temps, la fil·loxera, l’abandonament i dècades de viticultura orientada cap a varietats més productives o més fàcils de treballar.
Avui, aquests ceps tornen a tenir veu. I el que ens expliquen és que el futur del vi també pot néixer del passat.
Què vol dir recuperar una varietat ancestral?
La recuperació d’una varietat ancestral comença amb la voluntat de recerca i investigació. Primer cal localitzar ceps antics que hagin sobreviscut al territori. A partir d’aquí, s’analitza el seu ADN, se n’estudien les característiques ampelogràfiques i es comprova si realment es tracta d’una varietat diferenciada i amb interés.
La recuperació d’una varietat ancestral comença amb la voluntat de recerca i investigació. Primer cal localitzar ceps antics que hagin sobreviscut al territori. D’aquests ceps se’n recullen petites parts vives, com sarments o borrons, que permeten reproduir la varietat i tornar-la a plantar. A això, en viticultura, se’n diu material vegetal.
A partir d’aquí, s’analitza el seu ADN, se n’estudien les característiques ampelogràfiques i es comprova si realment es tracta d’una varietat diferenciada.
És un procés llarg, però necessari. Abans que una varietat es pugui plantar i comercialitzar legalment, cal demostrar que és genèticament singular, estable, interessant des del punt de vista agronòmic i capaç de donar vins de qualitat.
Moneu i Forcada: patrimoni recuperat
La Moneu i la Forcada formen part d’aquest patrimoni vitícola recuperat. Són varietats que havien quedat pràcticament oblidades i que, gràcies a anys de recerca, observació i microvinificacions, han pogut tornar a la vinya.
En el cas de la Moneu, el seu origen està força ben documentat. Va ser localitzada prop de Querol, a l’Alt Camp, a finals dels anys noranta, i el seu nom està vinculat al topònim “Coster del Moneu”. La Forcada, en canvi, té un origen menys clar, tot i que el seu nom sembla relacionat amb topònims catalans associats a formes bifurcades, en forca o en Y.
En tots dos casos, el nom conserva la memòria del lloc on aquestes varietats van sobreviure durant dècades abans de ser recuperades.
Sumoll: més que una recuperació, una revalorització
El Sumoll té una història diferent. No va desaparèixer completament del Penedès, però durant molts anys va quedar arraconat. Es considerava una varietat difícil, rústica, poc productiva i de qualitat irregular.
Amb el temps, diversos viticultors i elaboradors van demostrar que, ben treballat, el Sumoll podia donar vins molt singulars, frescos, tensos i profundament vinculats al paisatge penedesenc.
Per això, en el cas del Sumoll no parlem tant de recuperació com de revalorització: una varietat històrica que torna a ocupar el lloc que li correspon.
Com cultivem i vinifiquem la Sumoll, la Forcada i la Moneu a Parés Baltà
A Parés Baltà treballem amb Moneu i Forcada des de l’any 2019. La primera vinificació es va fer amb la verema 2021, en plena etapa de sequera severa. Tant l’anyada 2021 com la 2022 van ser elaboracions experimentals, i ha estat finalment la collita 2023 la que, aquest 2026, ha sortit al mercat amb els noms de Natiu Forcada i Natiu Moneu.
La Moneu està plantada en vas a la vinya de Cal Jepet, a la falda de la Serra d’Ancosa, a Torrelles de Foix, a 450 metres d’altitud. La Forcada està plantada també en vas a la vinya de la Creu de Subal, a la Serra d’Ancosa, a Pontons, a 750 metres sobre el nivell del mar.
Pel que fa al Sumoll, a Parés Baltà el vinifiquem des de la collita 2017. Vam començar a plantar-ne l’any 2015 a la vinya de Les Valls, dins l’Espai Protegit del Foix, empeltant peus americans en un coster situat al costat de la masia. Més endavant, el 2019, vam reempeltar la vinya que hi ha davant del celler, substituint el Merlot per Sumoll i optant per un sistema de conducció vertical en espiral, conegut com a twister.
Amb el temps, vam descobrir que dins del material vegetal empeltat hi havia raïms de dues mides diferents: Sumoll de gra petit i Sumoll de gra gros. D’aquesta diversitat en neixen dos vins: Neolític, elaborat amb Sumoll de gra petit, i Grosella, elaborat amb Sumoll de gra gros procedent d’una vinya propera a Pacs del Penedès.
Varietats antigues per a un clima nou
Un dels grans valors d’aquestes varietats és el seu paper en el context actual de canvi climàtic.
La Forcada manté una acidesa elevada fins i tot en anys càlids i té un cicle llarg de maduració, cosa que ajuda a elaborar vins blancs frescos en un escenari d’augment de temperatures.
La Moneu mostra una bona resistència a la sequera, tolera bé les temperatures elevades i permet elaborar vins equilibrats, amb bona acidesa i graduacions moderades.
El Sumoll, com a varietat mediterrània històricament adaptada a condicions de calor i escassetat hídrica, dona vins amb tensió, frescor natural i una tanicitat que evoluciona molt bé en ampolla.
Són varietats que tendeixen a acumular els sucres de manera moderada, cosa que permet obtenir vins amb graduacions contingudes, entre 11 i 12,5%, i amb una acidesa viva. Aquest perfil encaixa molt bé amb el moment climàtic que vivim i també amb l’estil de vi que el mercat demana cada vegada més: vins fluids, lleugers, frescos, amb fruita i amb una graduació baixa o moderada.
Una mirada al futur des del territori
A Parés Baltà entenem aquestes varietats com una manera d’escoltar el territori. No es tracta només de recuperar noms antics ni de mirar enrere amb nostàlgia. Es tracta d’observar què ens pot ensenyar la vinya, quines varietats s’adapten millor al nostre paisatge i com podem elaborar vins més fidels a la nostra historia, més mediterranis i més preparats per al futur.
Moneu, Forcada i Sumoll són memòria viva del Penedès. Però també són una resposta possible als reptes que vindran.
