La verema és un moment tant màgic com estressant i desafiant per a les enòlogues del celler, la Maria Elena i la Marta. Requereix grans dosis de paciència, concentració i força per part de tots els implicats en el procés de vinificació: des dels pagesos que veremen el raïm fins a les enòlogues que treballen dins el celler.
Després d’un llarg hivern, on les feines biodinàmiques son la clau per obtenir raïms sans i plens de vida, ha arribat la verema, i amb ella una nova anyada, la 2020, la que no oblidarem mai més.
Ens esperen dies intensos on els plans orquestrats durant tot un any giren al voltant de dos mesos; l’atmosfera es plena d’expectatives i cada petit detall compte. Estigueu atents, us anirem explicant més coses. Entre tant, aquí us deixem la climatologia d’aquesta anyada tan inusual i inesperada.
Climatologia durant el cicle vegetatiu
El cicle va començar amb precipitacions abundants que ens feien augurar una molt bona anyada 2020.
Aquestes pluges havien d’esdevenir reserves d’aigua per la planta durant la primavera i l’estiu, uns mesos típicament secs i calorosos, definits pel nostre clima mediterrani.
El mes de gener va ser un dels més plujosos dels darrers anys, i la pluja no va parar fins al abril, esdevenint un dels abrils més plujosos dels darrers 100 anys.
Quan ja pensàvem que les pluges afluixaven, va arribar el mes de maig, època de floració del raïm, i ens va portar una pedregada que va afectar greument algunes parcel·les de la Finca Els Pujols.
Juny, moment del quallat del raïm, va continuar amb pluja abundant i continuada en el temps, alhora que intercalada amb dies de sol.
Aquests dos factors – pluja i sol- en època de floració i quallat han provocat que les incidències en atacs de míldiu s’hagin fet notar en tot el Penedès; amb més pressió a les zones baixes i varietats més sensibles com el Merlot o la Macabeu.
Com a conseqüència, el treball vitícola ha estat molt intens, realitzant la poda en verd per evitar humitats (que fan proliferar el fong) i també triplicant l’aplicació de preparats biodinàmics, com l’ortiga, la cua de cavall, i el 501 (Sílice) grans aliats antifúngics per tal d’intentar controlar i mitigar l’atac de míldiu.
Les temperatures de primavera i estiu han estat normals per l’època, a excepció de l’última setmana de juliol i l’inici d’agost que hi ha hagut un pic d’onada de calor.
Degut a la onada de calor i probablement també a les conseqüències de l’atac de míldiu: afectació vegetativa i poca producció de raïm, la planta ha evolucionat sobtadament i de forma inesperada, anticipant la verema a mitjans d’agost.
Hem d’avaluar aquesta progressió i veure l’arribada del most i la seva evolució al fermentar per acabar d’afinar aquesta verema tan peculiar.
Us seguirem informant.
