3 de Setembre i ja hem acabat la verema que vam començar el dilluns 3 d’agost.
Aquest calendari, impensable fa només unes dècades, confirma fins a quin punt la verema s’ha avançat i concentrat. El que fa vint o vint-i-cinc anys ocupava dos mesos complets, ara, amb una superfície de vinya similar, es concentra en poc més d’un mes.
Tots recordem que durant els anys setanta i vuitanta, la verema començava al setembre i s’allargava fins ben entrat l’octubre. Ja entrats els 2000, la tercera generació recorda que començar a veremar el 25 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Vilafranca, era notícia.
Un calendari que s’ha anat avançant
L’avançament de la verema és una realitat que hem observat clarament durant els darrers vint-i-cinc o trenta anys.
Les plantacions de varietats franceses més primerenques, introduïdes sobretot entre els anys vuitanta i noranta, ja van representar un primer punt d’inflexió. Posteriorment, l’augment generalitzat de les temperatures ha estès aquest avançament a pràcticament totes les varietats.
Començar a veremar a principis d’agost ja no és notícia. En els darrers anys, alguns cellers del Penedès fins i tot han iniciat la collita a finals de juliol. Aquest 2026, els primers raïms de la zona es van començar a veremar el 22 de juliol.
Han quedat enrere aquelles veremes més escalonades, en què el Macabeu i el Xarel•lo assolien el punt àlgid entre la primera i la segona setmana de setembre.
El 19 d’agost vam collir la Moneu i, l’endemà, el Macabeu ja havia superat el seu moment òptim, mentre que el Xarel•lo de les zones més baixes s’hi acostava. En canvi, el de les vinyes més altes encara estava aproximadament un grau i mig per sota.
No va ser fins al 28 d’agost que vam collir el Xarel•lo i la Malvasia de Sitges de les vinyes d’altura del Subal, prop de Pontons. La Carinyena Blanca va arribar el 31 d’agost i, l’1 de setembre, vam veremar el Sumoll de la vinya situada al costat del celler.
Aquesta diferència de maduració posa de manifest la importància de l’altitud. Les vinyes elevades, combinades amb varietats tardanes o ancestrals com la Garnatxa i el Sumoll, ens proporcionen un marge de temps molt valuós davant l’augment de les temperatures.
Avui, 3 de setembre, donem per acabada la part principal de la verema 2026. Només queda la Forcada, plantada a 650 metres, que deixarem madurar un parell de setmanes més abans de collir-la.
Calor durant el dia i també durant la nit
La calor sostinguda, amb temperatures elevades tant de dia com de nit i més de quinze nits tòrrides consecutives, provoca que els controls de maduració puguin canviar dràsticament en només quatre dies. A les vinyes de muntanya, aquest procés presenta una mica més de decalatge.
Fa pocs anys gairebé no parlàvem de nits tropicals i encara menys de nits tòrrides. Avui formen part habitual del nostre vocabulari: una nit tropical és aquella en què la temperatura no baixa dels 20 °C, mentre que en una nit tòrrida la mínima es manté per sobre dels 25 °C.
La canícula, que antigament associàvem a dos, tres o cinc dies de calor intensa durant el juliol, ha donat pas a onades de calor més llargues i recurrents. I les temperatures nocturnes tenen tanta importància com les diürnes, perquè la planta no disposa d’hores fresques per alentir la respiració i recuperar-se.
Tot això fa que la maduració es concentri i que la verema s’escurci. Per collir el raïm en el moment adequat necessitem moltes més persones treballant simultàniament. Fa anys veremàvem amb equips de 25 o 30 persones; posteriorment vam passar a 40 o 50 i, actualment, necessitem entre 90 i 100 collidors des del primer dia.
Una collita sana
Des del punt de vista qualitatiu, el raïm presenta un estat sanitari excel·lent. La falta de pluja i la calor han reduït considerablement la pressió de les malalties fúngiques.
La gestió biodinàmica de les nostres vinyes també hi té un paper important. Fomentant la biodiversitat, mantenint els sòls vius i treballant d’acord amb els cicles naturals de la vinya, busquem enfortir les plantes i ajudar-les a afrontar unes condicions climàtiques cada vegada més exigents.
Les pluges de l’hivern van permetre que les plantes revifessin, amb una bona vegetació, una floració abundant i un molt bon quallat. Feia anys que no vèiem una quantitat potencial de fruit tan bona.
Però la primavera seca va impedir que les baies s’inflessin. Els grans són més petits i els carrassos pesen menys del que esperàvem després d’aquell bon quallat.
Veremar quan encara és de nit
Un altre criteri que hem hagut de canviar són els horaris de collita.
Com sempre a Parés Baltà, veremem el raïm manualment. Això ens permet seleccionar cada carràs a la mateixa vinya i manipular el raïm amb la màxima cura des del primer moment.
Abans començàvem a les vuit del matí. Més endavant vam avançar l’inici a les set o les sis. Actualment, les circumstàncies de calor extrema ens obliguen a començar de matinada, al voltant de les quatre, i acabar entre les dotze i la una del migdia.
Ho fem per protegir les persones que treballen a la vinya i perquè el raïm arribi al celler tan fresc com sigui possible.
Aquest canvi també ha modificat l’organització del celler. Comencem a treballar molt més aviat, però també acabem abans. El raïm arriba fresc de la matinada i els mostos entren en unes condicions impecables. En aquest sentit, tot són avantatges.
Una nova manera d’interpretar el raïm
El criteri enològic també ha anat evolucionant. El canvi climàtic ens obliga a avançar decisions per conservar l’acidesa, la frescor i l’equilibri dels vins. Al mateix temps, el mercat demana vins més lleugers, aromàtics i fluids, amb un interès creixent pels blancs i els escumosos.
Això no significa abandonar els grans vins negres ni els vins clàssics. Continuarem elaborant-los, encara que en algunes anyades sigui en quantitats més petites, i conservant ampolles que ens permetin construir un històric de diferents anyades. Són vins que honoren el llegat de la nostra regió i l’esforç dels nostres avantpassats.
Fins ara, els paràmetres enològics de la verema 2026 són molt bons, amb un bon equilibri entre grau i acidesa. Però en un context de calor extrema, una parcel•la pot sorprendre’t de sobte amb un 14% d’alcohol probable i obligar-te a córrer.
A Parés Baltà vivim aquesta transformació des de principis dels anys 2000, observant, recollint dades i adaptant cada decisió a la vinya i al celler.
Aquests canvis han fet néixer vins nous i ens han obligat a revisar molts punts de vista. També expliquen la nostra pròpia evolució com a viticultors i enòlegs davant d’uns canvis climàtics i de consum que han vingut per quedar-se.
El futur del qual parlàvem fa uns anys ja és aquí. Al Penedès, la verema s’ha desplaçat decididament cap a l’agost i, en algunes zones i varietats, ja comença a finals de juliol.
Ha canviat el calendari, però també la nostra manera de treballar, interpretar la vinya i elaborar els vins. La il•lusió però, es la mateixa del primer dia.
