Diari de Verema
2 de setembre, 7:00 del matí: Comença la verema del Macabeu a Parés Baltà.
11 d’octubre, 6:00 de la tarda: Celebrem el darrer dia d’una verema que recordarem com a excepcional.
La 2019 ha estat una verema llarga, intensa -com ho són totes-, i molt il·lusionant. Ha estat una anyada de molta expressió aromàtica i de la qual obtindrem vins que recordarem.
Climatologia durant el cicle vegetatiu
Seguint amb el canvi de tendència general que ja vàrem veure el 2018, la meteorologia ens ha afavorit durant el cicle vegetatiu del 2019.
Ha estat un any bastant típic (obviant els darrers 4 anys) climatològicament parlant. Durant la tardor del 2018, mesos d’octubre i novembre, vam tenir moltíssima precipitació (aprox. 250 mm) en cada estació meteorològica del total del sumatori del cicle anual. Precisament fou aquesta precipitació la que va donar les reserves adients perquè durant la primavera la planta fes una bona brotada, afavorida també per unes precipitacions d’uns 50 litres durant el mes d’abril.
Pel que fa a la viticultura, la climatologia ens ha respectat les feines i el creixement vegetatiu; les plantes tenien reserves de les pluges de la tardor 2018 i la primavera 2019 i l’estiu ha estat molt benèvol pel que fa a la temperatura, malgrat alguna onada de calor a inicis d’agost, però amb temperatures normals per l’època durant la resta d’estiu.
En algunes zones del país, com el Priorat, es va patir un sobreescalfament durant el mes de juny, provocant cremades al raïm quan encara es trobava en estat fenològic primerenc.
La maduració ha estat molt escalonada en el temps i en varietats, cosa que ens ha afavorit en una arribada de la verema en dates més habituals, com en les anyades 2012-2013, que també recordem com a excel·lent.
La planta s’ha desenvolupat amb molt d’equilibri vigor-fruit, i per fi hem pogut gaudir d’una producció raonable i amb moltíssima qualitat.
Climatologia durant la verema
L’efecte de tenir una meteorologia sense estridències ha fet que la verema s’allargués gairebé dos mesos, sense presses però sense pauses, i amb una sanitat excel·lent.
Les varietats autòctones pel vi escumós han tornat a veremar-se en dates en les que ho feien els nostres avis.
Vàrem començar pel Macabeu, que es va collir després de la Festa Major de Vilafranca (29 a 31 d’agost), com històricament es feia.
El Xarel·lo va anar molt a compassat del Macabeu, i la Parellada, situada a 700 mts d’altitud i de cicle vegetatiu llarg, ha arribat al seu punt òptim de maduració a inici d’octubre.
Les varietats blanques, com la garnatxa i la carinyena blanca, la malvasia de sitges, la xarel·lo, la macabeu,… s’han collit amb una acidesa molt equilibrada i el nivell de sucres ha estat molt adequat per a cada tipus de vinificació.
Referent a les varietats negres, com la sumoll o la garnatxa negra, han tingut una molt bona maduració fenòlica que ha anat paral·lela amb la maduració tecnològica, fent que la verema fos molt esglaonada.
Augurem una gran anyada de la que destaquem la qualitat i sanitat de totes les varietats de raïm de les nostres 5 finques situades entre els 170 i 750 mts d’altura, on els sòls i els microclimes els hi confereixen uns trets ben diferencials.
